29 des. Les nostres habilitats socials aplicades a l’empresa
L’entrenament en habilitats socials (EHS) permet dur a terme una sèrie de tècniques molt potents per a la millora de l’efectivitat social i la qualitat de vida de les persones.
En el món de la feina i de l’empresa, avui en dia, es dóna molta importància a les competències i habilitats dels futurs treballadors. El mercat laboral cada cop és més exigent i les empreses demanen i exigeixen als seus treballadors noves habilitats per tal de contribuir al creixement de l’organització.
Les habilitats personals més ben valorades per part de les empreses són, entre d’altres, capacitat d’adaptació, de treball, de negociació i d’innovació, coneixement d’idiomes, capacitat per treballar en equip, ser polivalent, relació interpersonal, autonomia i capacitat de resolució de problemes. Les competències alhora es classifiquen en competències de base, competències tècniques i professionals i competències transversals.
Un cop hem analitzat i comprès els diferents components que conformen les habilitats socials, en aquest punt, per poder dissenyar un programa d’entrenament, haurem de fer-nos la següent pregunta: per quins motius una persona actua d’una manera socialment inadequada?
De manera general, podem classificar les dificultats en l’execució d’habilitats socials en dos models:
Dificultats per dèficit d’habilitats: aquest és el cas que es dóna quan una persona no ha après una conducta o conductes determinades. Resulta clar que si una persona no disposa d’una habilitat en el seu repertori és impossible que la pugui dur a terme.
Dificultats per interferència d’habilitats: és el cas d’una persona que sí que posseeix una habilitat determinada en el seu repertori, però no la pot posar en pràctica per diferents causes o interferències, habitualment relacionades amb l’ansietat.
Si bé hem pogut classificar les dificultats en dos grans models, encara filarem una mica més prim amb el diagnòstic, ja que aquest ens ajudarà a individualitzar millor el futur entrenament en habilitats socials.
En aquest sentit, podem assenyalar quatre factors o obstacles que impedeixen a les persones actuar d’una manera socialment eficaç:
Les respostes hàbils no formen part del repertori de respostes de la persona. En conseqüència, es desanima i pateix una falta de motivació que condueix a una carència de reforços positius. En aquest cas es tracta d’un dèficit en habilitats.
La persona sent una ansietat condicionada que el limita en les seves actuacions socials. Per tant, tracta d’evitar les interaccions socials temoroses de rebre estímuls negatius.
El subjecte és molt crític amb les seves interaccions socials, fet que comporta una autoavaluació negativa que ve acompanyada habitualment de pensaments catastròfics.
L’individu no es troba capacitat per seleccionar adequadament la resposta a situacions socials. Es tracta d’una discriminació errònia.
Sal de Mar, desembre 2020.
